mediomatix

Definiziun, furma ed adiever

Igls verbs èn pleds tgi expriman en'acziun (tge tgi ensatgi u ensatge fò).

magler, bever, sagleir, correr, durmeir, tigneir

Verbs ins so conjugar, c.v.d. tg'igl verb so aveir differentas furmas, tot tenor persunga, numerus (singular/plural), taimp (p.ex. igl preschaint, igl imperfect) e modus (p.ex. igl indicativ, igl cundiziunal).

ia saint, ellas baitan, ins carteva, te fugissas

Ins so disfranztger igls verbs tenor igl adiever u la furma. Tenor igl adiever ins so distinguer treis tips da verbs:

• Igls verbs auxiliars (2.4.2)

• Igls verbs modals (2.4.3.)

• Igls verbs cumplagns (2.4.4.)

Tenor la furma ins so disfranztger dus sorts da verbs:

• verbs cun furmas finitas (2.4.9.)

• verbs cun furmas infinitas (2.4.10.)

Igls verbs auxiliars

I dat treis verbs auxiliars:

esser, aveir, neir

Igls verbs auxiliars vignan duvros per furmar igls taimps cumponias (perfect, plusquamperfect ed igl futur cumponia I e II) e las furmas digl passiv.

Igls treis verbs auxiliars conjugos aint igl preschaint:

esser	aveir	neir
ia sung	ia va	ia vign
te ist	te ast	te vignst
el/ella è	el/ella ò	el/ella vign
nous ischan	nous vagn	nous nign
vous ischas	vous vez	vous niz
els/ellas èn	els/ellas on	els/ellas vignan

Peder ò zambergea ena roda d'ava. (perfect)

Igls mattatschs eran scappos aint igl gôt. (plusquamperfect)

Simona vign a far ena turta cun omgias. (futur I cumponia)

Nous nign ad aveir tschano anturn las set. (futur II cumponia)

La lavour è neida fatga a moda exacta. (passiv)

Ranviamaint:

Las conjugaziuns digls treis verbs auxiliars ainten tot igls taimps e modus èn alla fegn digl tgapetel 'Igls verbs'.

Igls verbs modals

I dat igls suantonts verbs modals:

dastger, pudeir, dueir, saveir, stueir, vuleir

Ad en verb modal suonda adegna en oter verb aint igl infinitiv.

Els dastgan eir a kino chesta seira.

Ia poss strousch star sedretg.

Duessa neir dumang?

Sast discorrer engles?

El stò eir a tgesa.

Ella na vot betg tgapeir la situaziun.

Remartga:

Igl verb modal dueir n'è betg cumplet an surmiran (varda p. 69). Nous duvragn igl verb ...

• an dumondas ed an cumonds indirects (p.ex. El duess gidar.)

• per cumonds aint igl discurs indirect (p.ex. El ò detg tg'ia duess turnar dalunga.)

La furma cundiziunala duess scu er igl verb stueir pon ramplazzar chellas furmas tgi mantgan.

Ranviamaint:

La conjugaziun digls verbs modals irregulars ainten tot igls taimps e modus ins catta alla fegn digl tgapetel 'Igls verbs' u sen www.pledarigrond.ch/surmiran.

Igls verbs cumplagns

Verbs cumplagns èn tot igls verbs tgi èn ni verbs auxiliars ni verbs modals. Els expriman l'acziun u igl stadi digl subject a moda independenta.

Romana beva en magiol latg.

Oscar ò construia en aviun.

I dat tschintg differentas sorts da verbs cumplagns:

• verbs impersunals

• verbs transitivs

• verbs intransitivs

• verbs reflexivs

• verbs copula

Remartgas:

• Igls verbs auxiliars ed enqualtgi verb modal pon er esser verbs cumplagns, sch'els stattan sulets e sch'els n'èn betg cumbinos cun en oter verb cumplagn.

Gian ò mal agl vainter. El è ainten letg. Nina so rumantsch. Ia vi angal bagn.

• Las definiziuns da verbs transitivs ed intransitivs (varda b e c) sa disfranztgeschan da chellas dallas Normas Surmiranas, nr. 118.

Igls verbs impersunals

Igls verbs transitivs

Igls verbs intransitivs

Igls verbs reflexivs

Igls verbs copula

Las quatter conjugaziuns regularas digl verb

An surmiran disfranztgainsa quatter conjugaziuns regularas digl verb:

1) verbs sen -ar

2) verbs sen -er (accent sen la finiziun), -'er (accent segl tschep) ed -eir [è]

3) verbs sen -ier

4) verbs sen -eir [é]

	1) cantar	2) decider	3) cuntschier	4) parteir
ia	cant	decid	cuntsch	part
te	cantas	decidas	cuntschas	partas
el/ella	canta	decida	cuntscha	parta
nous	cantagn	decidagn	cuntschagn	partign
vous	cantez	decidez	cuntschez	partiz
els/ellas	cantan	decidan	cuntschan	partan

Ranviamaints:

• En verb da mintga conjugaziun da tot igls taimps e modus èn da cattar alla fegn digl tgapetel 'Igls verbs'.

• La conjugaziun da blers verbs sa cattan sen www.pledarigrond.ch/surmiran, ainten las Normas Surmiranas, nr. 337ss. u ainten La conjugaziun digls verbs surmirans².

Dallas quatter conjugaziuns resulta en sistem da conjugaziun digls verbs regulars (varda sottgapetel suandont).

² Brunschweiler, P. (2014). La conjugaziun digls verbs surmirans. Coira: Lia rumantscha.

Igl sistem da conjugaziun

Remartga:

Sch'igl tschep dalla 1. persunga plural (1. p. pl.) digls verbs dalla conjugaziun 4) fetta cun i, vignan chels verbs conjugos tenor igl sistem da conjugaziun 3). P.ex.: reir [é] -> nous riagn / ia riess

Igls verbs cun irregularitads

I dat verbs tgi na vignan betg conjugos tenor las treis conjugaziuns regularas. Els on tschertas irregularitads ainten la conjugaziun. (Verbs digl tottafatg irregulars varda 2.4.8.).

Ins so disfranztger las suandontas irregularitads:

• verbs alternonts

purtar – ia port

• verbs cugl infix -esch

deplorar – ia deploresch

• verbs cun midadas ortograficas

magler – nous magliagn

liger – ia litg

Igls verbs alternonts

Igls verbs cugl infix '-esch'

Igls verbs cun midadas ortograficas

Igls verbs irregulars

I dat verbs tgi èn cumplagnamaintg irregulars.

eir	neir	far	deir	dar
ia vign	ia vign	ia fatsch	ia dei	ia dung
te vast	te vignst	te fast	te deist	te dast
el/ella vo	el/ella vign	el/ella fò	el/ella dei	el/ella dat
nous giagn	nous nign	nous faschagn	nous schagn	nous dagn
vous gez	vous niz	vous faschez	vous schez	vous dez
els/ellas von	els/ellas vignan	els/ellas fon	els/ellas deian	els/ellas dattan

Remartgas:

• Verbs d'ena silba (tgi èn savens irregulars) on ainten la sagonda persunga singular en t final, p.ex.: te sast, te vast, te vignst, te deist, te post.

• Igls verbs soura an tot igls taimps e modus ed ulteriours verbs irregulars sa cattan alla fegn digl tgapetel 'Igls verbs'.

Las furmas finitas

Las furmas finitas (u: furmas persunalas) èn furmas tgi èn conjugadas e specifitgeidas tenor la persunga, igl numerus (singular u plural), igl modus (varda 2.4.12.) ed igl taimp (varda 2.4.11.).

1. persunga plural,

indicativ, preschaint

Nous faschagn oz ena tura.

3. persunga singular,

cundiziunal, perfect

Toni fiss sto pi gugent a tgesa.

Las furmas infinitas

Las furmas infinitas (u: furmas impersunalas) èn furmas invariablas u furmas tgi varieschan angal tenor genus (masculin u feminin) e numerus (singular u plural).

I dat las suandontas furmas infinitas:

igl infinitiv	Ella vo a durmeir.
igl particip perfect	Ellas èn eidas* a tgesa.*
igl gerundi	Cantond è ella eida a scola.

Remartga:

Igl particip preschaint fiss er ena furma infinita, vign pero angal ple duvro scu adjectiv (varda 2.3.3.).

Igl infinitiv

Igl particip perfect

Igl gerundi

Igls differents taimps e lour adiever

I dat seis differents taimps grammaticals:

• igl preschaint

• igl perfect

• igl imperfect

• igl plusquamperfect

• igl futur I

• igl futur II

Igl adiever digls taimps digl passo

Igl futur I

Igl futur II

Igls quatter modus digl verb

Ins disfranztgescha quatter modus digl verb:

• igl indicativ: Flurina è cuntainta.

• igl conjunctiv: Sies frar ò detg tg'ella seia cuntaina.

• igl cundiziunal: Schi Flurina vess daple taimp liber, fiss'la anc pi cuntainta.

• igl imperativ: Flurina, seias cuntainta cun chegl tgi te ast!

Igl activ ed igl passiv

activ

La furma activa inditgescha tgi u tge tgi fò ensatge.

Lina sagetta la balla aint igl gol.

Igls mecanists controlleschan regularmaintg igl auto.

passiv

La furma passiva metta l'acziun aint igl center – savens sainza numnar la persunga tgi agescha.

La balla vign sagettada aint igl gol. (da Lina)

Igl auto vign controllo regularmaintg. (digls mecanists)

La furmaziun digl passiv

La furmaziun digl passiv aint igls differents taimps

Furmar verbs

Ins so furmar verbs da nomens, adjectivs u oters verbs:

• cun la finiziun verbala (cunzont -ar)

front – fruntar; caschung – caschunar; chint – chintar; sbagl – sbagler

• cun suffixs

-ager: donn – donnager

-argner: pup – puppargner

-atscher: pel – spelatscher

-ifitgier: simpel – simplifitgier

-isar: memorgia – memorisar

-iglier: ghegl – ghiglier

-ular: vent – sventular

• cun la finiziun -antar per schinumnos 'verbs factitivs'. Els expriman en 'far far' u 'far davantar'.

durmeir – durmantar

mantger – mantgantar

tascheir – taschantar

cuntaint – cuntantar

vilo – vilantar

Verbs accumpagneas (cun particlas)

Igl verb accumpagnea (er: verb cun particla) è en verb tgi vign accumpagnea d'en adverb. An chel connex ins so constatar l'influenza digl tudestg. Cun ageid dallas suandontas strategias ins duess evitar chel adiever tant scu pussebel (varda er Normas Surmiranas, nr. 212s.).

• stritgier igl adverb

nous midagn (e betg nous midagn giu)

ni! (u: ni cun nous!) (e betg ni cun!)

• duvrar en prefix (p.ex. an-/ de-/ dis-/ in-/ mal-/ pre-/ re-/ s-)

prescreiver (e betg screiver avant)

reclamar (e betg clamar or)

demussar (e betg mussar se)

• ramplazzar igl verb

pladeir / angascher ena persunga (e betg metter aint ena persunga)

refereir / recitar (e betg purtar avant)