Igl conjunctiv
Igl conjunctiv exprima an general en giaveisch, ena voluntad, ena speranza u ena supposiziun. El vign duvro an amprema lengia an proposiziuns subordinadas ed è dependent digl verb dalla proposiziun principala u dad oters pleds tgi precedan.
Ia vi tgi te vignas cun me.
Ella spera tgi chegl seia an urden.
Nous supponign tg'ella scheia la verdad.
Igl pi savens vign duvro igl conjunctiv aint igl discurs indirect.
Ivo ò detg tg'el vegia tema digl tgang digls vaschigns.
Igl conjunctiv vign er duvro ...
• siva tschertas conjuncziuns, p.ex. sainza tgi, avant tgi, per tgi.
Vo a tgesa, avant tgi vigna a plover!
El geida sies frar, per tgi lez seia ad ouras.
• an proposiziuns principalas cun u sainza la conjuncziun tgi.
Vegias pazienztga.
Igl conjunctiv vign furmo digl tschep dalla 3. persunga singular digl preschaint cun las finiziuns -a, -as, -a, -an, -as, -an (per tottas conjugaziuns).
| 3. persunga singular | conjunctiv |
| el/ella canta | tg'ia canta |
| el/ella lascha | tgi te laschas |
| el/ella tanscha | tg'el/ella tanscha |
| el/ella tema | tgi nous teman |
| el/ella cuntscha | tgi vous cuntschas |
| el/ella parta | tg'els/ellas partan |
Remartga:
Las furmas digl conjunctiv sa mossan cunzont tigls verbs irregulars. Las finiziuns digl conjunctiv digls verbs regulars èn per part identicas cun chellas digl indicativ (ainten la 2., 3. persunga singular ed ainten la 3. persunga plural).
Igls verbs auxiliars ed irregulars on per part furmas digl conjunctiv spezialas. Las finiziuns èn pero las mademas scu talas digls verbs regulars.
| aveir – tg'ia vegia | dar – tg'ia detta |
| esser – tgi te seias | star – tgi te stettas |
|
eir – tg'el geia |
saveir – tg'el/ella saptga |
|
neir – tg'el vigna (regular) |
stueir – tgi nous stoptgan |
| far – tgi vous fetschas | vuleir – tgi vous viglias |
| deir – tg'els scheian | pudeir – tg'els/ellas possan |
Remartga:
Las furmas spezialas digl conjunctiv dad oters verbs irregulars èn da cattar alla fegn digl tgapetel 'Igls verbs'.