Igl adiever digls taimps digl passo

Igl perfect vign duvro ...

• per evenimaints, acziuns e fatgs tgi èn capitos ena suletta geda aint igl passo e tg'èn fittos aint igl passo.

Andri ò do en givel da legreia, cura tg'el ò via igl sies velo nov davant tgesa.

• per rachintar d'acziuns tgi succedan l'egna siva l'otra.

Tottanegna ò igl tgang giappo ed igls omens èn currias notiers.

Igl imperfect vign duvro ...

• per exprimer situaziuns e fatgs tgi n'èn betg anc fittos aint igl passo resp. tgi on ni en'antschatta ni ena fegn per chel tgi discorra u screiva.

Aint igl casti viveva da decennis annò en pitschen spiert. 

 • per descreiver deisas e repetiziuns aint igl passo.

Ella geva mintga sonda seira an sorteida.

• per descreiver las circumstanzas resp. 'culissas e scenaris' da chegl tgi capitava.

Igl era ena bela seira da stad. Igl suglegl splendurava.

Remartga:

Ainten en rachint stattan igl imperfect ed igl perfect an relaziun l'egn cun l'oter (interacziun tranter igls dus taimps). Ins so cumparagler lour adiever cun chegl tgi capeta sen ena 'tribuna'. Igl perfect descreiva las acziuns concretas ed igl imperfect la culissa. 

Igl scolar ò do en sagl, cura tg'el ò via tg'igl pulicist igl spitgiva gio.

Ladina fascheva en cuc, cura tg'igl ò scalino tottanegna ve digl isch-tgesa.

Igl plusquamperfect descreiva fatgs terminos ainten en rachint digl passo.

Madlaina veva (gia) maglea igl toc turta, cura tgi Mauro l'ò clamada.

Cumbinaziun da perfect e plusquamperfect:

Igl bab veva gio zarclo igl iert, cura tg'igl ò antschet a plover.

La tatta era gist stada a far cumischungs, cura tgi l'onda è neida an viseta.