Reglas d'ortografia

An surmiran vignan scretgs igls pleds per regla cun en bustab pitschen (minuscla).

amei, clav, tschantar, bel, adegna, glindesde, settember

Cun en bustab grond (maiuscla) ins screiva ...

• igl amprem pled d'ena construcziun, siva en punct ed er siva en segn da dumonda u en segn d'exclamaziun.

Chegl è mies frar. El ò nom Maurus.

Ast tgapia chella dumonda? Ea.

• siva en punct dobel, schi la construcziun tgi suonda è cumpletta.

Andrina dumonda: «Noua è la scola?»

Ma: El peglia las suandontas tgossas: dus meils, en panet ed ena butteglia.

• igls noms da persungas, animals, marcas ed interpresas.

Gion, Odlo, Lupo

• igls noms geografics.

Surmeir, Val d'Alvra, Rona, Milang, la Frantscha, la Gelgia

• igls noms da pievels (duvro scu nomens).

igls Rumantschs, igls Svizzers, igls Americans; ma: igl om rumantsch

• igls noms da festas (religiousas) e da divinitads.

Nadal, Pasca, Tschuntgesmas, igl Totpussant, igl Signer, Zeus

• igls pronoms persunals, reflexivs e possessivs ainten la furma da curtascheia. 

Dastga supplitgier Vous da piglier plaz?

Nous Az dagn gugent l'infurmaziun giavischeida.

Cordial angraztg pigl Voss resung.

Pigls noms cumponias dattigl las suandontas reglas:

• Ainten noms cumponias geografics vignan scretgs grond tot igls pleds oter tg'igls artetgels e las preposiziuns.

Piz Neir, Val d'Err, Motta Palousa, Alp da Stierva, Veia Cantunala, Lai da Murmarera, Pass digl Set, Mar Mediterrana, Stadis Unias dall'America, Pol digl Sid

• Ainten oters noms cumponias (cun adjectivs) vign igl adjectiv scretg per regla pitschen, schi chel suonda igl nomen.

la Biblioteca cantunala grischuna, La Svizra franzosa, igl Museum retic, la Veiadafier retica; ma: las Treis Leias, igl Nov Testamaint

• Dessignaziuns d'instituziuns politicas (cantun, cumegn, cunsegl da scola) ins screiva per regla pitschen. Sch'ins manegia pero en'instituziun specifica ins la screiva grond.

igl Cunsegl grond (digl Grischun), igl Cunsegl federal (svizzer), la Confederaziun (svizra)

Adatg:

Tschertas interpresas ed organisaziuns tgi dovran er ena scursaniziun screivan tot las parts da lour noms uffizials cun en bustab grond.

Radiotelevisiun Svizra Rumantscha (RTR)

Banca Cantunala Grischuna (BCG)

Parc Naziunal Svizzer (PNS)

Lia Rumantscha (LR)

Ins metta per regla dus consonants tranter dus vocals, pero angal sch'igl amprem vocal è curt.

la bucca, igl traffic, ella, la mamma, la lenna, la rassa, la matta, la bistgetta, la puppa, la retgezza; excepziuns: la tema, la roma, ansemen, igl meter

La dublaziun sa mantigna an general per diversas furmas digl pled.

matta – mattatsch; ma: tschiffer – tschif

Adatg:

Schi pussebel ins evitescha treis consonants l'egn siva l'oter. 

svizzer – ma: svizra

mellen – ma: melna

zoffel – ma: zuflar, i zofla

Angal en consonant ins screiva per regla ...

• siva en vocal lung.

la scola, la tgesa, la peda, igl tema

Excepziun: la pôssa

• siva en diftong.

la steila, la meisa, l'oura

Excepziuns: igl teissa, la coissa

• alla fegn digl pled (excepziun: n ed s siva en vocal curt).

igl rom, igl program, igl protocol, igl nar

Ma: igl onn, igl senn, igl òss, la toss, igl pass, ia cantess

Excepziun: eir an err

• siva las presilbas con-, de-, dis-, ex-, pre-, pro- e re-.

conabitant, decurs, disunia, prefereir, professer, resanteir, record

Ma: connex, connotaziun, dissolver

Pleds docts (c.v.d. surpiglia dad oters lungatgs) ins screiva per regla tenor ortografia internaziunala.

igl accord, igl commers, la differenza, illegal, l'offerta, igl suppleant, addeir

Ma: igl hobi, igl mobing, l'aglomeraziun, agressiv

Igls suandonts sottgapetels tractan las reglas d'ortografia d'enqualtgi segn u sung spezial.

La scripziun 'ci'/'ce' u 'zi'/'ze'

La scripziun 'sch' u 's'

La scripziun 'i' u 'j'

La scripziun 'c', 'qu' u 'ch'

La presilba con- sa meida an com- u cum- tenor igl amprem bustab dalla silba suandonta:

• com- avant m: igl commember, commover, communitgier  

• cum- avant b u p: igl cumbat, cumplagn, la cumpassiun

Aint igls oters cass scrivainsa con-.

conceder, concurrent, confidar, constar, contanscher

I dat las suandontas excepziuns, noua tgi scrivagn cun-.

la cundiziun, igl cundrez, cunfar, igl cunfegn, la cunfola, cungier, igl cunsegl, 

la cunsigna, la cunsienztga, cuntaint, igl cuntign, cuntinuar, cunvigneir, cunzont

La conjuncziun e ins screiva, sch'igl pled suandont antscheva cun en consonant.

Paula e Gian dattan gugent a tgertas.

Lea sa legra dad eir an vacanzas e pachetescha gio la sia valeisch.

Ed ins screiva, sch'igl pled suandont antscheva cun en vocal.

Igls mies lungatgs preferias èn rumantsch ed engles.

Valentina ed Aurelia èn schumbleras.

Igl madem vala per la preposiziun a/ad:

a Suagnign, ad Alvagni

Adatg:

Igl jota (j) vign considero scu mez vocal e mez consonant. Ins pò damai metter e u ed davant igl jota.

Ia va cumpro flocs d'avagna e/ed jogurts. 

Per cattar la dretga scripziun da consonants alla fegn digl pled (cunzont d u t e v u f) geidan an general oters pleds dalla madema famiglia:

• igl infinitiv digl verb.

bof u bov? -> buffar -> ia bof

veiv u veif? -> veiver -> ia veiv 

scumond u scumont? -> scumandar -> ia scumond

• la furma feminina u diminutiva u en'otra furma dalla madema famiglia da pleds.

seid u seit? -> sado – la sadaglia -> la seid

freid u freit? -> freida – la fardaglia -> freid

nov u nof? -> nova – la novitad -> nov

lev u lef? -> leva – levign – la levezza -> lev

seiv u seif? -> la seivetta -> la seiv

neiv u neif? -> i neiva – igl neivadoir -> la neiv 

La scripziun '-tad', '-dad' u '-at'

La scripziun 'f' u 'v' alla fegn digl pled

Aint igl surmiran dattigl treis sorts d'accents (segns diacritics):

• igl accent lev (é) tgi inditgescha en e saro.

igl café, igl té

• igl accent grev tgi inditgescha en e u en o avert (è, ò). 

a tè, el ò, òssa

• igl accent circumflex (â, ê, î, ô) tgi inditgescha pigl solit en vocal lung.

igl âgl, igl pêr, igl îgl (pronunztgia curt), igl gôt, igl ôr (pronunztgia curt)

Ins dovra igls accents per distinguer pleds da madema scripziun (omografs) tgi on pero ena muntada e savens er pronunztga differenta (ena survista cun tot igls differents accents an surmiran varda annexa 1.4.).

Excepziuns: 

• Pleds cun accent tgi n'on pero nign omograf (cunzont pleds esters). 

igl café, igl cheminé, la varieté, la buna fè  

• Pleds da madema scripziun tgi n'on pero nign accent. 

l'onda (dalla mar) – l'onda (sora digl bab u dalla mamma)

igl de (dall'emda) – de! (imperativ: dar)

Adatg:

Igls accents restan ...

• sch'igls verbs cun accent s'uneschan cugl pronom persunal: igl è – ègl,

i fò – fògl; ia stò – stòia

• cun tschertas cumposiziuns e derivaziuns: igl pôss – igl cumpôss; el fò – el cunterfò; igl pêr – trepêra, dupêra; igls sfruschavèders; igl òss-calung; igl îgl-giat

Cunzont er far attenziun cugls suandonts pleds:

el fò – els fon; el ò – els on; el pò – ia poss, te post, els pon; ia/el stò – te stost,

els ston; stò! – ste!; dò! – de!; a tè – a me

Igl apostrof ramplazza en vocal. En apostrof ins metta, schi en pled fetta cun en vocal e sch'igl proxim pled antscheva er cun en vocal.

Canta'l?

Oz ègl bel'ora.

Ia m'accorsch ensatge.

El s'angraztga. 

Te l'ast veisa.

Pertge t'anreist? 

Attenziun: Porta ella igl codesch? – Port'la igl codesch?

Igl apostrof è obligatoric cugls artetgels la ed ena, cun las furmas dalla ed alla scu er cugl pronom reflexiv (ma, ta, sa).

L'ava corra.

An en'oura dattigl tschagna.

Ia screiv ena brev all'ameia.

Igls scolars dall'amprema classa on preschento en teater.

El s'anrei.

Ins dovra er en apostrof siva da avant igl pronom persunal igl (an cuntrast cun igl scu artetgel).

Ia va amblido d'igl salidar (da salidar el).

Ma: Ia va tema digl tgang (da igl tgang).

An canzungs, poesias, slogans e texts da lungatg discurria ins scontra daple apostrofs, p.ex. per raschungs digl ritmus e dalla rema. Uscheia ins so scursaneir er igls pronoms igl ed el cun gl', resp. l'. Ins evitescha pero chellas furmas tant scu pussebel aint igl lungatg scretg.

igl è – gl'è

igl era – gl'era

el ò – l'ò

Adatg:

Davant igl jota scu er davant igl h na vignigl betg apostrofo.

la juta, la juniora, la higiena, la hierarchia

Igls segns d'interpuncziun geidan a distinguer las construcziuns e las parts da construcziuns digl lungatg scretg. Els inditgeschan pôssas, la melodia ed igl tung dalla vousch, damai la prosodia.

Igl punct

Igl segn da dumonda

Igl segn d’exclamaziun

Igl comma

Igl semicolon

Igl punct dobel

Las virgulettas

Igls segns d’interpuncziun aint igl discurs direct

Igls punctigns

Igl stretg da liaziun

La scripziun dalla data

Igl segn da reflexiun

La parantesa

Nous zavragn (separagn) ...

• las singulas silbas: pli-matsch, car-ta, re-pe-ter.

• consonants dobels tranter dus vocals: bal-la, mam-ma, grup-pa, bat-ter

• schi pussebel igls pleds cumponias e las presilbas tenor igl senn: dis-cordia, con-ceder, trans-portar; passa-taimp, foto-cupeia, ero-dinamic

Remartga:

Igl consonant simpel fò silba cugl vocal tgi suonda.  

Tar ples consonants furma igl davos ena silba cugl vocal tgi suonda.

gron-da, sim-pel, pas-ler, giaz-la, Sviz-ra

Adatg: 

Evitar la zavrada d'ena silba d'en sulet vocal.

utschel (betg: u-tschel), ava (betg: a-va)

Nous na zavragn betg ...

• gruppas da bustabs tgi furman en singul sung: ch, gh, gl, gn, ng, sch, tsch, tg 

zir-chel, ma-glia, pe-gna, pla-nga, fa-scha, tgo-tscha, va-tga

• diftongs e triftongs: bai-ta, pie-vel, Coi-ra, ar-viout

• las suandontas gruppas da consonants:

1) consonant + l u r: bl, cl, fl, gl, pl, vl; br, cr, dr, fr, gr, pr, tr, vr

fa-bla, ma-cla, gre-fla, re-gla, sim-pla, mane-vla; dum-brar, se-cret, ce-fra, le-grar, po-vra

2) s (pronunztgia 'sch') + consonant: sc, sd, sp, st, stg

vi-scla, ra-sdeiv, ra-spada, fane-stra, fre-stge-ra

Remartga: 

Tranter vocals zavrainsa angal pleds cumponias.

extra-ordinari, co-operaziun, re-acziun