Ils pronoms

Definiziun

Ils pronoms pon rimplazzar o accumpagnar nomens. Els vegnan nomnats pro-noms, perquai ch'els stan in stret connex culs nomens.

 

Il pronom sco accumpagnader:

mia sour, quella chasa, che miracul

 

Il pronom sco rimplazzant: 

Ladina dorma. L'auto es nouv. Che cudesch legiast?
Ella dorma. Quel es nouv.  Chenün legiast il prüm?

I dà set suotgruppas da pronoms:

 ils pronoms persunals

 ils pronoms reflexivs

• ils pronoms possessivs

• ils pronoms demonstrativs

• ils pronoms relativs

• ils pronoms interrogativs

• ils pronoms indefinits

 

Als pronoms appartegnan eir ils artichels.

Ils pronoms reflexivs

Ils pronoms reflexivs as referischan al subject. 

(eu) am, m' (davant vocal)

eu am lav, eu m'interess

(tü) at, t'

at s-chüsast, tü t'interessast

(el) as, s'

el as petna, el s'inaccordscha

(ella) as, s'

ella as stramainta, ella s'inrücla

(nus) ans

nus ans regordain

(vus) as, s'

vus as varguognais, vus s'interessais

(els) as, s'

els as lamaintan, els s'inrüclan

(ellas) as, s'

ellas as dumondan, ellas s'impipan

Ils pronoms reflexivs illa frasa imperativa

La fuorma e la posiziun dal pronom reflexiv a l'imperativ sun las seguaintas:

 

At lava!, Lava't!

As lavai!

Ch'El/Ella as lava!

 

Nu't lavar!

Nu's lavarai!

Ch'El/Ella nu's lava!

Ils pronoms possessivs

Ils pronoms possessivs indichan il 'possessur' d'üna persuna o chosa.

meis

mia

meis

mias

El salüda a meis bap.

El salüda a mia mamma. 

teis

tia

teis

tias

Eu scriv a teis ami.

Eu scriv a tias amias.  

seis

sia

seis

sias

Nus güdain a seis barba.

El quinta da sia vita.  

nos

nossa

noss

nossas

Ella admira nos ingaschamaint.

Co at plascha nossa chasa? 

vos

vossa

voss

vossas

Eu n'ha vis a vos chan.

Nus vain inscuntrà a voss genituors.  

lur

lur

lur

lur

Els salüdan a lur magister.

Ellas giovan cun lur amias.

 

Remarcha:

Il pronom possessiv lur es invariabel. El resta dimena listess tant illa fuorma masculina e feminina sco eir al singular ed al plural.

 

Ils pronoms possessivs illa fuorma da curtaschia

Seis

Sia

Seis

Sias

Nus ingrazchain per Seis ingaschamaint.

Grazcha fich per Sias fadias. 

Lur

Lur

Lur

Lur

Nus eschan grats per Lur agüd.

Nus vain registrà Lur annunzchas.

 

Remarcha:

Ils pronoms possessivs da la fuorma da curtaschia as scriva cun ün custab grond.

Ils pronoms demonstrativs

Ils pronoms demonstrativs indichan vicinanza (quista chasa) o distanza (quella chasa). 

quist, quista, quists, quistas

Quist es bel!

Quista chasa es propa bella! Quists cudeschs am plaschan.

quel, quella, quels, quellas

A quel hom nu cugnuoscha. Quellas chasas sun tridas.

tschel, tschella, tschels, tschellas

Quist film es interessant, tschel es lungurus.

tal, tala, tals, talas

Ün tal asen! Nu sbragir in tala maniera!

quai

Quai poust tü far svess!

Remarchas:

• Ils pronoms demonstrativs quist/quista, quel/quella e tschel/tschella pon star sulets o accumpagnar ün nomen (adöver attributiv).

• Eir ils pronoms demonstrativs tal/tala vegnan dovrats pel solit cun ün nomen. 

• Il pronom demonstrativ quai invezza sta adüna sulet, sainza nomen, al principi o a la fin da la frasa (adöver absolut).

 

Ils pronoms demonstrativs svess/svessa e stess/stessa

1) ll pronom demonstrativ svess o svessa vain dovrà davo pronoms o nomens per tils rinforzar. Tuottas duos fuormas sun invariablas e pon gnir dovradas da princip per tuot las persunas.

Eu fetsch quai svess/svessa.

Els svess/svessa nu san che ch'els vöglian.

Quai es pan fat svess/svessa.

 

2) Eir il pronom demonstrativ stess o stessa po gnir dovrà da princip per tuot las persunas. Quist pronom segua impustüt al pronom reflexiv sai, ma eir el po star davo ün pronom o ün nomen per tils rinforzar.

L'üsch s'ha drivi da sai stess.

Eu nu cugnuosch plü a mai stess/stessa.

La chosa stessa sto gnir sustgnüda.

Ils pronoms relativs

Ün pronom relativ agiundscha üna proposiziun subordinada (proposiziun relativa) ad ün nomen. 

chi, cha

Eu nu cugnuosch a l'hom chi discuorra.

La matta chi ha dat dal man es mia cusdrina.

Cugnuoschast tü a l'hom cha nus vain salüdà?

Lisa mangia ün toc da la tuorta da nuschs cha la nona ha fat.

il qual, la quala, ils quals, las qualas

(sainza preposiziun)

Il scriptur, il qual prelegia, es ün Frances.

Las chasas, las qualas el ha fabrichà, sun modernas.

il qual, la quala, ils quals, las qualas

(cun preposiziun)

Il patrun, pel qual eu lavur, ha maridà.

Las firmas, cullas qualas els han collavurà, sun indigenas.

Remarchas:

• Ils pronoms relativs chi (nominativ) e cha (accusativ) as douvra per ordinari in frasas relativas.  

• Invezza dals pronoms relativs chi o cha as poja eir dovrar ils pronoms relativs il qual, la quala, ils quals, las qualas. Quists pronoms nu vegnan però ütilisats fich suvent, impustüt na illa lingua discurrida.   

• In cumbinaziun cun preposiziuns esa però da dovrar ils pronoms relativs il qual, la quala, ils quals, las qualascul qual, da la quala, pels quals, suot las qualas, e.u.i.

Ils pronoms interrogativs

Ils pronoms interrogativs sun pleds chi's douvra per far dumondas. 

chi

Chi crida?

che

Che fast tü hoz?

chenün, chenüna, chenüns, chenünas

Eu n'ha let duos cudeschs. Chenüns?

Chenün at plascha il meglder?

Chenün dals cudeschs es teis preferi?

Chenünas da quistas chotschas voust tü trar aint?

qual, quala, quals, qualas

Qual pullover voust trar aint?

Quala da las trais mattas es tia megldra amia?

quant, quanta, quants, quantas

Quants ons ha ella?

Attenziun:

• Ils pleds interrogativs ingio e cura toccan pro'ls adverbs.

• Ils pronoms interrogativs che e chenün/chenüna pon eir gnir dovrats sco adjectivs (accumpagnaders d'ün nomen).

Che cudesch legiast?

Che manster voust imprender?

Chenün man voust? (chenün dals duos mans)

In chenüna stanza vulais durmir? (in chenüna da las differentas stanzas)

• Ils pronoms interrogativs qual/quala vegnan dovrats impustüt illa lingua scritta.

 

Ils pronoms interrogativs che e chi vegnan suvent dovrats in cumbinaziun cun chi e cha per introdüer üna proposiziun interrogativa (indirecta) subordinada. 

chosas

 che chi (nominativ)

El nu sa che chi vain dit.

 

 che cha (accusativ)

Eu nun incleg che cha tü manajast.

persunas

chi chi (nominativ)

Eu nu sa chi chi ha discurrü.

 

chi cha (accusativ)

Nus nus savain a chi cha nus vulain invidar. 

Ils pronoms indefinits

Ils pronoms indefinits indichan ün nomer na defini da persunas o chosas. Quai voul dir chi nu's cugnuoscha il nomer exact da las persunas o chosas. 

ingün, ingüna

Ingün nu voul far quella lavur.

tscherts, tschertas, tscherta

Tschertas chosas sun fich cleras.

Tscherta glieud craja da savair tuot meglder.

plüs, plüssas

Plüs scolars sun amalats.

mincha, minchün, minchüna

Nus giain minch'on in vacanzas.

Quai sa bain minchün.

tuots, tuottas, tuotta, tuot

Tuots sun stats cuntaints cul viadi.

El es stat sdasdà tuotta not.

Els ha dudi tuot.

inchün

Inchün da nus sto star a chasa.

ün pêr

Ün pêr da la classa sun absaints.

nöglia, nüglia, inguotta

Eu nu sa nöglia dad ella.

i's (davant consonant)

i s' (davant vocal o h- na pronunzchà)

as (inversiun davant consonant))

s' (inversiun davant vocal o h- na pronunzchà)

I's chatta suvent skelets aint il desert.

s'ha chattà skelets aint il desert.

Aint il desert as chatta suvent skelets.

Aint il desert s'haja chattà skelets.