Igls pronoms

Definiziun

Igls pronoms ramplazzan u accumpognan nomens. Els on nom pronoms, perchegl tg'els stattan an strètg connex cugls nomens.

 

Igl pronom scu accumpagneder:

mia sora, chella tgesa, tge miracla

 

Igl pronom scu ramplazzant:

Irena dorma. Igl auto è nov.  Tge codesch ligiast?
Ella dorma. Chel è nov. Tgenegn ligiast?

I dat otg sotgruppas da pronoms:

 

- Igls pronoms persunals

- Igls pronoms reflexivs

- Igls pronoms possessivs

- Igls pronoms demonstrativs

- Igls pronoms relativs

- Igls pronoms interrogativs

- Igls pronoms indefinits

- Igls artetgels

Igls pronoms reflexivs

Igls pronoms reflexivs sa refereschan agl subject. 

ma / m' ia ma lav / ia m'antop
ta / t' te ta legras / te t'antopas
sa / s'

el sa cumbleida / el s'antopa

ella sa stgisa / ella s'antopa
ans nous ans regurdagn / nous ans antupagn
az vous az interessez / vous az antupez
sa / s'

els sa dumondan / els s'antopan

ellas sa lamaintan / ellas s'antopan

Remartgas:

• Igl pronom reflexiv stat davant igl verb conjugo.

• An taimps cumponias stat el per regla davant igl particip. Excepziuns pon esser l'amprema e la sagonda persunga plural. P.ex.: El ò sa dumando chegl. Ma: Nous ans vagn dumando chegl (varda er 2.4.4.d).

• La posiziun davant igl verb conjugo mantigna el er an furma imperativa. (Ta desda! Betg az farme!)

 

Attenziun:

• Igl pronom reflexiv dall'amprema e sagonda persunga singular è ma e ta (e betg am ed at, varda 2.2.2.b).

• A bucca ins ò magari la tendenza da duvrar igl pronom sa er per otras persungas (p.ex. ia s'accorsch, te s'accorschas). An scretg preferignsa pero las furmas regularas digl pronom reflexiv.

Igls pronoms possessivs

Igls pronoms possessivs (tenor Normas Surmiranas 'adjectiv possessiv', cf. nr. 114) inditgeschan igl possessour d'ena persunga u tgossa.

igl mies la mia igls mies las mias
igl ties la tia igls ties las tias
igl sies la sia igls sies las sias
igl noss la nossa igls noss las nossas
igl voss la vossa igls voss las vossas
lour lour lour lour

El saleida las mias ameias.

Ia va clamo igl ties tgang. 

Vous rachintez dalla sia veta.

Ella admeira igl noss angaschamaint.

Nous clamagn igls voss vaschigns.

Els gratuleschan a lour scolast.

 

Remartgas:  

• Igl pronom possessiv s'accorda agl nomen tg'el determinescha. 

• Igl pronom possessiv lour è invariabel e resta perchegl madem aint igl singular e plural.

• An surmiran – cuntrari agl rumantsch grischun – è igl pronom possessiv accumpagnea per regla digl artetgel (La nossa lavour è fittada.). 

 

Excepziuns:

– posiziun predicativa (Chel codesch è mies.)

– parantella aint igl singular (Te saleidas mies tat.). 

Pero: Ia vei igls mies genitours (aint igl plural).

La mia famiglia è er a cò (term general).

La nossa parantella abitescha segl manevel (term general).

Remartga: An tscherts cass ins pò er decider individualmaintg, sch'ins metta igl artetgel pigl pronom possessiv dalla parantella. 

Igls pronoms demonstrativs

Igls pronoms demonstrativs servan a localisar ensatgi u ensatge pi precis aint igl li, taimp, context e.u.a.

- chegl: Chegl totga a me.

- chel(s), chella(s): Chel codesch è interessant.

- chest(s), chesta(s): Chesta seira giainsa a kino.

- glez: Glez n'am surstat betg.

- lez(za), igls ezs/las ezzas: Ed igl bab, tge scharo lez?

- tal(s), tala(s): Talas tgossas sogl dar. 

- tschegl: Nous faschagn chegl e tschegl.

- tschel(s), tschella(s): Tschel de sunga sto a Coira.

 

Remartgas:

• Igls pronoms demonstrativs chegl, glez e tschegl èn invariabels e stattan adegna sulets (sainza nomen). Igls oters pon ramplazzar u accumpagner igl nomen.

 

• Per accentuar igl manevel anvers igl distant ins so duvrar cò e lò cugls pronoms chel, chest e tschel. 

Chel cò am plai, chel lò betg.

 

• Igl pronom chest/chesta vign duvro manc savens tgi chel/chella. Chest/chesta ins dovra cunzont an noziuns digl taimp.

Chest anviern vo'l per l'amprema geda cun skis.

Chesta seira giainsa a tschagna (oz); ma: Chella (u: Tschella) seira vainsa gia ena lunga seduta (passo).

 

Igl pronom demonstrativ sez

Igl pronom demonstrativ sez vign duvro per punctuar igl subject u igl object. Igl pronom demonstrativ sez è variabel tenor persunga, genus e numerus. 

 

pronom persunal subject:

persunga (p.) masculin feminin
1. p. sg. (singular) ia mez ia mezza
2. p. sg. te tez te tezza
3. p. sg. el sez ella sezza
1. p. pl. (plural) nous sezs nous sezzas
2. p. pl. vous sezs vous sezzas
3. p. pl. els sezs ellas sezzas

El sez n'am ò betg salido. Ia mezza va detg chegl.

 

pronom persunal object:

persunga masculin feminin
1. p. sg. mamez mamezza
2. p. sg. tatez tatezza
3. p. sg. el sez ella sezza
1. p. pl. nous sezs nous sezzas
2. p. pl. vous sezs vous sezzas
3. p. pl. els sezs ellas sezzas

Chegl dependa da vous sezs. Varda per tatezza! 

 

Remartgas: 

• Sch'igl pronom object sa referescha agl subject, duvrainsa per la terza persunga singular e per la terza persunga plural la furma sasez(s) (e betg sez(s)).

Cun sasez n'è'l betg schi strantg. Els vardan adegna angal per sasezs.

 

• Per l'amprema e sagonda persunga plural existan er atgnas furmas finitas: Nusezs/nusezzas e vusezs/vusezzas.

Chegl dependa da vusezs. Nusezs vagn via chegl. 

Igls pronoms relativs

En pronom relativ agiunta ena construcziun subordinada (ena construcziun relativa) ad en nomen. Nous duvragn igl pi savens igl pronom tgi. Cun preposiziuns ins dovra igls pronoms igl qual, la quala, igls quals, las qualas.

Ia canosch igl om tgi te ast salido.

Lisa maglia la turta tgi tatta ò fatg.

Igl patrung, pigl qual ia lavour, è marido.

Igl gioven, agl qual ia va scretg, è sto igl mies scolar.

Ia sa recumandar las interpresas, cun las qualas ia va collaboro.

Igls pronoms interrogativs

Igls pronoms interrogativs èn pleds tg'ins dovra per far dumondas.

- tgi: Tgi controllescha igls bigliets?

- tge: Tge fò igl passagier?

- tgenegn(s), tgenegna(s): Tgenegn ast eligia?

- qual(s), quala(s): Qual mat è ties frar?

- quant(s), quanta(s): Quants onns ò'la?

 

Adatg:

• Igls pleds noua e cura totgan tigls adverbs.

• Igls pronoms interrogativs qual/quala vignan duvros cunzont aint igl lungatg scretg.

• Igls pronoms tgenegn/tgenegna ins dovra adegna scu ramplazzaders. 

• Aint igl discurs indirect ins dovra igls pronoms interrogativs an cumbinaziun cun tgi. La proposiziun subordinada fetta alloura cun en punct.

 

Dei a nous, ...

... tgi tgi vign oz.

... tge tg'at mantga.

... a tgenegn tgi te ast do igls raps.

... per las quantas tgi te ast anvido igls giasts.

Igls pronoms indefinits

Igls pronoms indefinits inditgeschan en domber da persungas u tgossas betg definia. C.v.d. tg'ins na canoscha betg igl domber exact dallas persungas u tgossas.

 

Pronoms indefinits invariabels: 

• enqualtgi: Enqualtgi utschel canta.

• ensatge: El turna sainza sminar ensatge.

• ensatgi: Ensatgi da nous stò far la lavour.

• en pêr: Ia va via en pêr unfants.

• ins: Cun els ins na so mai, scu tgi vign.

• mintga: Nous giagn mintg'onn an vacanzas.

• navot: El na so navot dad ella.

• ples: Ples scolaras èn malsangas. 

• tot: Tot igls codeschs èn sparias.

 

Pronoms indefinits variabels:

• bler(s), blera(s): Igl mument ògl blers turists.

• enqualtgign(s), enqualtgigna(s): Enqualtgign è rivo. 

• enqual(s), enquala(s): I flureschan gio enqualas. 

• mintgign(a): El dat en regal a mintgigna.

• nign(s), nigna(s): El n'ò nignas retignientschas.

• oter(s), otra(s): Lascha far chegl igls oters.

• pac(s), paca(s): Igl ò angal ple pac latg. 

• tot(s), totta(s): Tots èn stos cuntaints cugl viadi. Els on santia tot. 

• tschert(s), tscherta(s): En tschert domber è necessari.

• varsaquant(s), varsaquanta(s): Varsaquants on fatg protest.

               

Attenziun:

• Igl è da disfranztger bagn igl pronom subject ins digl pronom ans (pronom reflexiv e pronom object dall'amprema persunga plural, cf. 2.2.2.b).

 

• Igl pronom tot è invariabel an cumbinaziun cugl artetgel (u cun oters accumpagneders digl nomen tgi inditgeschan igl genus e numerus), sainza igl artetgel è'l variabel.

Tot chellas badoias na creia betg.

Tottas treis amprovas n'on nizzigia navot.