Igls pronoms persunals enclitics
Ainten l'inversiun, c.v.d. cura tg'igl pronom persunal stat davos igl verb conjugo (oz magl ia, dumang parta el), pò igl pronom sa liier cugl verb (per la sagonda persunga singular e plural pò'l an tscherts cass schizont mantger). Chellas furmas curtas ins nomna pronoms enclitics. Chellas furmas vignan er duvradas aint igl lungatg scretg.
|
Chel auto compr ia. Oz magl ia en glatsch. |
Chel auto compra. Oz maglia en glatsch |
|
Dumang partas te. Ast te fom?* |
Dumang partast. (u er: partas) Ast fom? |
|
An en'emda vo el a militer. Cura tgi nous ischan rivos, era ella gio davent. Chesta seira dat ella en concert. |
An en'emda vo'l a militer. Cura tgi nous ischan rivos, er'la gio davent. Chesta seira dat'la en concert. |
|
Puschmang giagn nous cun skis. Tge data preferign nous? |
Puschmang giainsa cun skis. Tge data preferignsa? |
|
Cura survagniz vous ena rasposta? |
Cura survagniz ena rasposta? |
|
Son els/ellas sa nudar? |
Sonigl sa nudar? |
* Igls verbs d'ena silba conjugos ainten la sagonda persunga singular (savens irregulars, varda 2.4.8.) on adegna en t final (p.ex. te sast).
Remartgas:
• Sch'igl verb finit dall'amprema persunga singular fetta cun en vocal, è la furma enclitica digl ponom persunal -ia.
Noua va ia mess las mias clavs? – Noua vaia mess las mias clavs?
Adatg:
Ia vi deir chegl. – Chegl viglia deir.
Ella sbrigia. – Sbritg'la?
• Ainten chella furma enclitica survignan tot igls verbs en accent tg'igl on er an successiun regulara.
Ia stò verifitgier chegl. – Chegl stòia verifitgier.
Chegl ò el savia. – Chegl ò'l savia.
Chegl fò ella immediat. – Chegl fò'la immediat.
• Igl pronom neutral i/igl sa leia adegna cugl verb ainten la posiziun enclitica (ègl, ògl, fògl, stògl, pògl, dattigl, erigl, vevigl,...).
Dumang ègl finalmaintg schi gliunsch.
Tge dattigl tschagna?
• Igl pronom indefinit ins (varda 2.2.8.) resta ainten la posiziun enclitica per regla davant igl verb (cuntrari agl rumantsch grischun).
Ozande ins vo savens cun auto.