A
Il tgierp
B
Sligaziun
Info grafica: Illustration mit Lösungen
C
Erklärung
Ils students siaran ils egls e la scolasta numna entginas parts dil tgierp. Ils students tuccan lezzas vid igl agen tgierp, aschia che la scolasta vesa immediat, sch'els han capiu la muntada dil plaid. Suenter in mument san ils students en roda numnar ina part dil tgierp enstagl dalla scolasta.
Sco finiziun sa la scolasta far pigns legns enstagl da mo dir il plaid. Quei sa esser en fuorma sco suonda:
| - |
cun quei san ins veser (egls) |
| - |
quei drovan ins per magliar (bucca/dents) |
| - |
da quels han ins 32 (dents) |
| - |
la spina vertebrala sesanfla en quel (il dies) |
| - |
cun quels san ins sblatschar (mauns) |
| - |
quel rumpan ins magari cun ir cun skis (schanugl) |
| - |
quei drovan ins per ir a pei (combas/peis) |
| - |
quel han ins magari mal, sche l'aura mida (tgau) |
D
Erklärung
Ils students scrivan in cuort text, nua che silmeins sis differentas parts dil tgierp cumparan e laian leger e curreger el da lur conscolars.
La scolasta fa attents ils students ch'ei detti el romontsch la fuorma da plural collectiv ch'ei ina restonza dil latin. Quella vegn duvrada per regla per diembers nundeterminai, denton era per differentas parts dil tgierp. El capetel 5 ein ils plurals gia vegni tematisai.
Varianta:
Ils students integreschan sapientivamain in sbagl e laian anflar tal dils constudents.
Digital Aufträge
F
Sligaziun
CO has durmiu? Jeu hai durmiu SCO in tais.
CO vegnas ti al termin, cul velo ni a pei? Jeu sai buc aunc CO, denton jeu mirel ch'jeu seigi ad uras.
CO sesentas? Buc bein. Miu schef ha tractau mei SCO in buob bletsch.
SCO tgi vesa ella ora? Ella vesa ora SCO la cantadura taliana che ha dau tschei onn in concert en Svizra.
Siu auto vesa ora SCO sch'enzatgi vess smaccau plat el. CO ha quei saviu schabegiar?
CO has ti num? Jeu hai num Flurin SCO miu tat.
Erklärung
El plenum vegn legiu il memo grammatical. Ei vegn discutau, sche quella differenza semuossa era en ils auters lungatgs dils students.
G
Erklärung
Ils students elegian ina persuna prominenta che – sche pusseivel – tut ils presents enconuschan. Els emprovan da descriver quella persuna en tut ils detagls cun agid dil vocabulari empriu. Quei pensum san ins era dar sco pensum da casa, aschia ch'ils students nodan a scret lur descripziuns e prendan cun els ina fotografia dalla persuna descretta. El plenum san ils students lura presentar la persuna (senza dir il num) e schar lignar ils constudents da tgi ch'ei savess setractar. Per finir san ins pender las fotografias dallas persunas prominentas vid la tabla e far differentas activitads da sortir. Las suandontas damondas san accumpignar quellas activitads:
| • |
Tgei persunas han cavels stgirs, egls blaus, schuiala lada? |
| • |
Tgei persunas ein pli grondas che 1.80m? |
| • |
Tgei persunas ein attractivas? Pertgei ein ellas attractivas? |
| • |
Tgei persuna semeglieis vus il pli fetg? |