Il tgierp

Erklärung

La scolasta organisescha pupi da pac e rasa ora quel giun plaun. In student ni ina studenta seplacca sin il pupi da pac, ils auters van suenter las conturas da siu tgierp cun in rispli/ina colur. Il pupi da pac vegn silsuenter pendius vid la tabla. Era pendi vid la tabla ein ils plaids dallas parts dil tgierp che la scolasta ha squitschau (mira model da copiar). Ensemen emprovan ils students d'eruir tgei part dil tgierp ch'ei tgeinina. Els taccan ils plaids el dretg liug sil pupi da pac. La scolasta sa tschentar las suandontas damondas: 

Varianta:

Sch'ei setracta d’ina gronda classa, sa la scolasta era schar far igl exercezi en gruppas da treis ni da quater. Silsuenter san ils students cumparegliar e cumpletar lur resultats cun agid dalla lavur da l'autra gruppa. 

Sligaziun

Erklärung

Ils students siaran ils egls e la scolasta numna entginas parts dil tgierp. Ils students tuccan lezzas vid igl agen tgierp, aschia che la scolasta vesa immediat, sch'els han capiu la muntada dil plaid. Suenter in mument san ils students en roda numnar ina part dil tgierp enstagl dalla scolasta. 

Sco finiziun sa la scolasta far pigns legns enstagl da mo dir il plaid. Quei sa esser en fuorma sco suonda: 

Erklärung

Ils students scrivan in cuort text, nua che silmeins sis differentas parts dil tgierp cumparan e laian leger e curreger el da lur conscolars. 

La scolasta fa attents ils students ch'ei detti el romontsch la fuorma da plural collectiv ch'ei ina restonza dil latin. Quella vegn duvrada per regla per diembers nundeterminai, denton era per differentas parts dil tgierp. El capetel 5 ein ils plurals gia vegni tematisai. 

Varianta:

Ils students integreschan sapientivamain in sbagl e laian anflar tal dils constudents. 

Sligaziun

CO has durmiu? Jeu hai durmiu SCO in tais. 

CO vegnas ti al termin, cul velo ni a pei? Jeu sai buc aunc CO, denton jeu mirel ch'jeu seigi ad uras. 

CO sesentas? Buc bein. Miu schef ha tractau mei SCO in buob bletsch. 

SCO tgi vesa ella ora? Ella vesa ora SCO la cantadura taliana che ha dau tschei onn in concert en Svizra. 

Siu auto vesa ora SCO sch'enzatgi vess smaccau plat el. CO ha quei saviu schabegiar? 

CO has ti num? Jeu hai num Flurin SCO miu tat. 

Erklärung

El plenum vegn legiu il memo grammatical. Ei vegn discutau, sche quella differenza semuossa era en ils auters lungatgs dils students.  

Erklärung

La scolasta prepara fotografias da persunas enconuschentas. Ils students elegian ina persuna prominenta. Els emprovan da descriver quella persuna en tut ils detagls cun agid dil vocabulari empriu.

Quei pensum san ins era dar sco pensum da casa. En gliez cass elegian ils students in'atgna persuna enconuschenta e descrivan quella. Era prendan els cun els ina fotografia dalla persuna descretta.

El plenum san ils students lu presentar la persuna (senza dir il num) e schar lignar ils constudents da tgi ch'ei savess setractar. Per finir san ins pender las fotografias dallas persunas prominentas vid la tabla e far differentas activitads da sortir. Las suandontas damondas san accumpignar quellas activitads: 

La fotografia vegn silsuenter taccada el carnet.