La pronunzcha

La pronunzcha dal vallader scrit

La pronunzcha dal vallader scrit nun es standardisada in tuot ils detagls. Üna buna part dals custabs, da las gruppas da custabs e dals pleds vegnan pronunzchats sco quai chi vegnan scrits. Las gruppas da custabs ch, sch, s-ch, dsch, tsch, ce, ci, ge, gi,,, gl e gn sun suns specials. Per quai chi reguarda la pronunzcha dals vocals (averts e serrats, lungs e cuorts) e da gruppas da vocals (diftongs e triftongs) existan tschertas varietats regiunalas e localas.

 

La pronunzcha vain trattada ed exercitada illa prüma classa cun agüd da la fibla 'Leger. E co!'. Qua suotvart seguan be las differenzas las plü importantas illa pronunzcha dals vocals e diftongs tenor regiuns e cumüns da l’intschess d'Engiadina Bassa e Val Müstair. La repartiziun da las regiuns (E1, E2 ed E3) es quella dal 'Dicziunari Rumantsch Grischun', edi da la Società Retorumantscha.

scripziun

pronunzcha

pronunzcha

pronunzcha

exaimpels

 

E1

E2

E3

 

a

 

a

 

(Zern: a, ä) 

(VM: au, a)

pan 

charn 

ei

 

e (ma: eir)

(Ram/Se: er)

ei

(Ard: er, eir)

e

 

eivna, leiv, 

meis, eir

ou

 

o

 

ou

 

o

 

cour, ouvra, 

scoula

aiv

(imperfet)

ev

 

eiv

 

aiv 

(VM: äa)

els faivan

 

ieu

ou

ou

au

gnieu, Dieu

eu

(prn. pers.) 

ä 

  

ä 

  

eu

  

Su: je, ja; Zern: jou

VM: jau, ja

La libertà da pronunzchar quists vocals e diftongs sco quai chi s'es adüsà permetta da mantgnair il culurit local eir in contact culla lingua scritta e renda quella uschè plü familiara.

 

Legenda:

E1 E2 E3 

Tschlin, Martina, Strada, 

Ramosch (Ram), Vnà, 

Sent (Se), Scuol, Tarasp

Ftan, Ardez (Ard), 

Guarda, Lavin, 

Susch (Su), Zernez (Zern)

Tschierv, Fuldera, Lü/Lüsai

Valchava, Sta. Maria, 

Müstair (VM)