Igls nomens (ca vignan ear numnos igls substantivs) datan igl num a creatiras ad a tgossas concretas ad abstractas.
tgossas concretas:
mama, tgàn, riebla, camiùn, buteglia
tgossas abstractas:
careztga, spért, ideia
Tier igls substantivs s'odan ear igls nums propris (nums da parsùnas, firmas ad organisaziùns) ad igls nums geografics. Tut igls nums vignan screts grànd.
Claudia, Fluregn, Cantieni, Reschen, Val Schons, Veia Grànda, Crap da Flem
Igls nomens en pleds c'ân egn genus fix. Agl rumàntsch dat igl dus genus:
masculin: igl mir, igl erizùn, igl pled, igl crap, igl bab, igl iert
> gl'iert (davànt egn vocal sa igl artetgel definit masculin vagnir apostrofo, sch'ign vut)
feminin: la mata, la pare, la tgea, la mama, l'amitga, l'ura
> l'onda (davànt egn vocal sto igl artetgel definit feminin vagnir apostrofo)
Igls nomens san par ordinari vagnir duvros agl singular ad agl plural. Igl plural regular vean furmo cun aschuntar la finiziùn -s a la furma digl singular.
|
singular |
plural |
|
|
masculin |
igl cudesch igl amitg > gl'amitg (igl apostrof e pussevel) |
igls cudeschs igls amitgs |
|
feminin |
la stéla l'onda (igl apostrof e obligatori) |
las stélas las ondas |
Igls substantivs ca fetan cun -x a cun -z survignan ear egn -s agl plural.
igl herox – igls heroxs
igl furbaz – igls furbazs
Adatg:
Igls substantivs ca fetan cun -s near cun -ss survignan betg ànc egn -s agl plural:
| igl nas – igls nas | igl urs – igls urs |
| igl pass – igls pass | igl prozess – igls prozess |
Anzaquànts substantivs ân egn plural iregular.
|
-i > -eals igl vadi – igls vadeals igl cunti – igls cunteals igl casti – igls casteals igl rasti – igls rasteals igl manti – igl manteals igl utschi – igls utscheals |
-gl > -ls igl tgavagl – igls tgavals |
Egna furma speziala digl plural:
igl um – igls umens
Anzaquànts substantivs masculins ân sper la furma digl plural cun -s egna furma digl plural cun la finiziùn -a. Que plural numn'ign igl plural colectiv. Igls pleds cun quella finiziùn expriman egna quantitad nundeterminada (betga definida). Quegl vut gir c'ign ancanuscha betg igl diember exact.
Tei dastgas prender dus mels.
La mama fa egna peta cun la mela digl agen curtgegn. (plural colectiv)
Suainter igl plural colectiv stat igl verb agl singular.
La deta e marva da la fardaglia.
Oters colectivs regulars ple frequaints:
igl bratsch – la bratscha
igl crap – la crapa
igl dasch – la dascha
igl det – la deta
igl grep – la grepa
igl len – la lena
igl oss – l'ossa
igl pér – la péra
igl rom – la roma
Plurals colectivs cun midadas ortograficas:
igl schanugl – la schanuglia
igl vaschi – la vascheala
Otras furmas colectivas vignan tractadas agl capetel 'Igls sufixs'.
Atenziùn:
Egn peer nomens, sco par exaimpel: la glieud, la bargeada, ân me egna furma agl singular, ear sch'els cumpeglian pliras parsùnas near tgossas ad en egna speztga da colectivs. Parquegl stat ear suainter quels pleds igl verb agl singular.
La glieud e cuntainta.
La bargeada fa canera.
Ear an rumàntsch dat igl nomens cumponieus.
• Pleds digl tip nomen + nomen vignan screts cun streh d'uniùn. Me igl amprem pled survean egn -s agl plural.
igl esch-tgea > igls eschs-tgea
la clav-tgea > las clavs-tgea
la porta-clavo > las portas-clavo
la tela-filient > las telas-filient
igl vearm-cazola > igls vearms-cazola
• Cumbinaziùns da verb + nomen vignan scretas anzemel ad igl -s digl plural vean aschunto a la fegn digl pled:
igl portatùn > igls portatùns
igl batasenda > igls batasendas
igl tschetschapulvra > igls tschetschapulvras
Tscheartas finiziùns, c'ign sa aschuntar ad egn pled par crear oters pleds da la madema famiglia, numn'ign sufixs.
Ign sa distinguer trànter oter igls savundànts sufixs:
• sufixs diminutivs ca fan la tgossa ple pintga:
-et/-eta, -egn/-egna, -ut/-uta
igl cudeschet, la streieta, igl scalegn, Fluregn, igl manut
• sufixs augmantativs ca fan la tgossa ple grànda near ple intensiva:
-ùn/-ùna, -aglia, -az, -ira, -eztga
la stivùna, la fardaglia, la fomaz, la calira, baleztga
• sufixs pigiurativs ca fan la tgossa mendra:
-atsch/-atscha, -àncel, -em
igl povratsch, igl puràncel, igl batarlem
• sufixs colectivs c'expriman egn diember nundetermino:
-aglia, -eglia, -ainta, -adira, -eala, -am, -em, -om
la canaglia, la buabanaglia, la magistraglia, la fameglia, la fieramainta, la daintadira, la vastgadira, la vascheala, igl tgagliom, igl gaglinam, igl bagliafem
Ear suainter quels pleds colectivs stat igl verb adigna agl singular.
La magistraglia fa egn vieadi.
Que tgagliom e fetg spess.