Igls adjectivs

Igls adjectivs en pleds ca descrivan, co anzatge e. 

igl grànd um > egna grànda teara

egn dessert dultsch> la bavrànda dultscha

egn lùng suspir > egna lùnga veia

egn beal mat > egna beala mata

egn pro verd > egna giaca verda 

Igls adjectivs en acumpagneaders digls nomens a sadrezan tanor gener gramatical a diember digl nomen:

egn tgear matatsch > egna tgeara matatscha

egn scular inteligiaint > egna sculara inteligiainta

caltschols ruts > tgòltschas rutas

igls autos melens > las tgeas melnas

Igls numerals s'odan ear tiegls adjectivs.

Igls adjectivs feminins regulars vignan furmos cun aschuntar egn -a a la furma masculina.

blau – blaua

grànd – grànda

curt – curta

salvadi – salvadia

Furmas femininas spezialas ân ...

• adjectivs ca fetan sen -el, -en, -er

vantirevel –vantirevla

vescel – vescla

giuven – giuvna

orfen – orfna

pover – povra

legher – legra 

• adjectivs cun furmas iregularas

lartg – largia

agen – atgna 

• adjectivs feminins da calurs cumbinadas

egn tschop stgir-verd – egna rassa stgir-verda (me la 2. part â egn -a)

egn pulover cler-blau – egna tgamischa cler-blaua (me la 2. part â egn -a)

Igls adjectivs plurals vignan furmos par regla cun aschuntar egn -s.

òlt – òlts; òlta – òltas

sàn – sàns; sàna – sànas

Igls adjectivs masculins ca fetan cun -s near -ss restan invariabels agl plural.

egn carstgàn ambizius – carstgàns ambizius

igl len fess – igls lens fess

Igl partizip preschaint â pears la sia valur verbala oriunda a vean duvro oziglgi me ple sco adjectiv. El s'acordescha consequentameing an gener gramatical a diember cugl substantiv. Que adjectiv vean furmo cun la finiziùn -ànt. 

igl màn tramblànt

egna famiglia bagnstànta

egna tgea samagliànta

Furmas irregularas:

aua curainta

igl scular absaint

pradas fluraintas

Igl dat tres adjectivs c'ân sper las furmas masculinas a femininas ear ànc egna furma neutrala pigl cass c'igl subject e imparsunal: 

Ign sa betga, tgi ca que 'igl' near 'quegl' e, parquegl dovr'ign an quels cass la furma neutrala.

Cun agid digls adjectivs san ign cumparagliear las tgossas l'egna cun l'otra. Igls tres gros da cumparagliaziùn digls adjectivs en: igl positiv, igl cumparativ ad igl superlativ.

La graduaziùn sa easser positiva near negativa:

Positiv: Igl cudesch e sategl.

Cumparativ: Igl carnet e ple sategl.

Superlativ: Igl figl e igl ple sategl. 

Positiv: La vischnànca e grànda.

Cumparativ: Igl martgieu e ple grànd.

Superlativ: La metropola e la ple grànda. 

Positiv: Igls buabs en pintgs.

Cumparativ: Igls buabets en ple pintgs.

Superlativ: Igls pops en igls ple pintgs.

Positiv: Las lieurs en leavas.

Cumparativ: Las mirs en ple leavas.

Superlativ: Las furmiclas en las ple leavas.

Positiv: Igl aviùn e speart.

Cumparativ: Igl auto e mains speart c'igl aviùn.

Superlativ: Igl velo e igl mains speart.

Furmas spezialas:

bien (bùn), miglier, igl miglier/bùna, miglra, la miglra

mal, mender, igl mender/mala, mendra, la mendra

schliet (schleat), mender, igl mender/schleata, mendra, la mendra

blear, daple, igl ple blear/bleara, daple, la ple bleara

poc, damains, igl ple poc/poca, damains, la ple poca

Igl adjectiv sa star an la posiziùn predicativa near atributiva. La furma digl adjectiv predicativ a digl adjectiv atributiv e la madema, me la posiziùn e difarainta.

Igl adjectiv predicativ vean duvro cun egna furma digl verb easser:

Que auto e blau.

Igl cudesch e sto interessànt.

Las istorgias digl Gieri la Tscheppa earan popularas avànt 100 ons.

Igl avagnir digl sport d'unviern vean ad easser malsiir.

Igl fuss bi, sch'ign savess gea oz ampo digl futur.

Igl adjectiv atributiv stat an conex direct cugl nomen. U c'el e posiziuno davànt near davo igl nomen, an mintga cass sto'l s'acordar an gener gramatical a diember cugl nomen, igl qual el descriva. 

Anzaquànts adjectivs (surtut curts), c'expriman egn giudicat near egn meni, statan davànt igl nomen.

egna beala mata, egn bùn buab, egn cler mussamaint, egn tgutg santimaint, egna grànda tgossa 

Igls savundànts adjectivs vignan adigna plazos suainter igl nomen. 

• calurs

egna rassa cotschna, îls verds, igl prisol violet

• furmas

la mesa ovala, igl len quader, egna faneastra triangulara 

• gusts

auas dultschas, puma ascha, egn aperitiv amar 

• adjectivs ca inditgeschan la naziunalitad

poets rumàntschs, igl lungatg franzos, la scartira araba 

• adjectivs ple lùngs

îls targlischànts, sculars diligents, egna schliaziùn raschunevla 

• partizips cun la funcziùn d'adjectivs

hardefels barsos, las flurs protegidas

Igls numerals s'odan tier igls adjectivs. Ign disfranztgescha igls numerals cardinals (diembers cardinals) ad igls numerals ordinals (diembers ordinals).

Igls numerals cardinals inditgeschan egn diember definit. Els vignan screts sco savunda: 

Igls numerals cardinals da 0 – 31

 Anzaquànts numerals cardinals da 40 – 1'000'000

Las quater operaziùns matematicas vignan exprimidas cun numerals cardinals duvros sco ramplazànts. Ign disfranztgescha trànter anzenas d'operaziùn, tearms matematics ad operaziùns matematicas: 

Igls resultats da las quater operaziùns matematicas en:

• adiziùn = la suma

• subtracziùn = la diferenza

• multiplicaziùn = igl product

• divisiùn = igl quozient

Masiras da lungheztga:

Masiras digl cuntegn:

Pesas:

Igls numerals ordinals inditgeschan egna rangaziùn near la suczessiùn exacta da parsùnas near tgossas. 

Igls amprems quater numerals ordinals ân egna furma speziala:

1. amprem, amprema

2. savund, savunda

3. tearz, tearza

4. quart, quarta

Igls ulteriurs numerals ordinals survignan la finiziùn -avel/-avla, p.ex.:

5. tschentgavel, tschentgavla

6. sisavel, sisavla

7. seatavel, seatavla

20. veintgavel, veintgavla

39. traintanovavel, traintanovavla

100. tschientavel, tschientavla

200. dutschientavel, dutschientavla

1000. meliavel, meliavla

2000. dumeliavel, dumeliavla